Vida i obra
De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament. Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears. A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber. El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Mil·lenari de Montserrat, amb l’oda “A la Verge de Montserrat”. Publicà un fragment del drama històric “Les noces de l’infant” al Calendari Català de l’Any 1882 (1881).
Les seves Poesies, en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i Llobera. Cosí i gran amic de Marià Aguiló i Fuster, col·laborà amb milers de cançons populars a l’aplec de material folklòric i l’ajudà molt en la preparació del seu inventari de la llengua, conegut com a Diccionari Aguiló.
Intervingué en diverses revistes literàries o de propaganda catòlica i defensà amb ardor l’ús literari del català i la identitat entre el català de Mallorca i el del Principat i del País Valencià. Bon coneixedor del llatí, estudià la Grammatik der romanischen Sprachen, de Friedrich Diez, en la traducció francesa, i n'aplicà el mètode —fou el primer a fer-ho en català— a la seva Gramática de la lengua catalana —refosa de la premiada per l’Ajuntament de Palma l’any 1881— que no fou editada fins al 1915, tot i que inacabada, i amb un pròleg i apèndixs del seu deixeble Antoni Maria Alcover.
Els materials del diccionari etimològic català que Forteza preparava, foren lliurats a Antoni Maria Alcover, que li serviren d'estímul per a la seva iniciativa del Diccionari català-valencià-balear.
Bibliografia
- Perea, M. Pilar: Tomàs Forteza i Antoni M. Alcover. Història d’una amistat (1880-1898). Palma, Moll, 2007.