Tomàs Garrido Sáez

(Budia, Guadalajara, 7 de març de 1879 — Iratxe, Navarra, 26 de setembre de 1937)

Tomàs Garrido Sáez

© Escola Pia

Religiós escolapi, humanista.

Biografia

Estudià al col·legi escolapi d’Alcalá de Henares, com a fàmul. Decidí fer-se escolapi amb motiu de les festes de 1891 per la beatificació del pare napolità Pompili Maria Pirrotti, i el 14 de gener de 1894 entrà al noviciat d’Iratxe (Navarra) com a generalici, és a dir, religiós que professava no en una província sinó a disposició del pare vicari general d’Espanya. Hi pronuncià els vots el 18 d’agost de 1895, i allí mateix continuà amb els estudis eclesiàstics, que acabà a San Pedro de Cardeña (Burgos).

El 1900 es dissolgueren els generalicis i cada religiós fou incardinat a una de les províncies espanyoles, i Tomàs ho fou a la de Catalunya. El 1903 rebé l’ordenació sacerdotal a Barcelona.

Enviat al col·legi de Mataró (1901-1908), s’hi acredità com a professor de literatura, escriptor i predicador i aprengué perfectament el català. El 1908 fou enviat com a professor a la casa central d’estudis d’Iratxe on impartí filosofia i literatura. El 22 de març de 1922 el pare general l’expulsà d’Iratxe i el castigà prohibint-li celebrar missa i administrar sagraments, amb privació de veu activa i passiva, no poder exercir cap ofici i quedar sense vacances durant un any. El motiu del càstig era, segons el mateix superior, per afavorir l’estudi del basc i fomentar l’esperit d’independència dels religiosos basco-navarresos. Tot i les protestes del pare vicari general Antoni Mirat, el pare Garrido obeí. La Santa Seu obligà el pare general a dimitir l’1 de maig de 1923, i el pare Garrido quedà lliure de càstig.

Passà una segona etapa a Mataró (1923-1928), on ensenyà llatí i literatura espanyola. Novament gaudí de bon nom i destacà com a predicador. Com a conseqüència de la visita apostòlica del bisbe Fra Hermenegildo Lucas Pasetto a les cases escolàpies de la Península, la Santa Seu el nomenà assistent general per Espanya, i el pare Garrido  es traslladà a Roma. Aquest fet fou criticat a les altres províncies, que consideraven el pare Garrido favorable a la tendència catalanista i defensor de la creació de la província escolàpia basca, cosa que s’aconseguí el 1933. A Roma fou, a més d’assistent, mestre en el juniorat interprovincial escolapi. El 1934 féu una visita canònica a les cases escolàpies de l’Europa central amb delegació del pare general. El 1932 col·laborà en la represa de la revista oficial de l’orde Ephemerides Calasanctianae. El pare generall’envià  el 1936 a Espanya, amb la finalitat d’animar els religiosos jesuïtes. Passà per Pamplona i arribà a Iratxe l’11 de juliol de 1936, des d’on pensava traslladar-se a Barcelona  el dia 20 per tenir una reunió amb tots els provincials espanyols. Durant els fets del 18 de juliol  era a Navarra, on es quedà per no perdre el contacte amb els religiosos repartits entre els dos bàndols en guerra i poder ajudar els necessitats en nom del pare general de Roma. Una breu malaltia el portà a la mort a Iratxe.

Col·laborà en moltes revistes, com ara La Academia Calasancia, Ephemerides Calasanctianae, El Calasancio, El Mensajero Católico, Piedad y Letras, Diari de Mataró, Illustrazione Vaticana, en les quals publicava generalment poesies. També hi publicà articles de contingut històric i literari. Demostrà ser un bon llatinista tan en prosa com en vers. A l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya (APEPC: 08-03 / caixa 37, núm. 2, 3 i 4) es conserven moltes poesies manuscrites, com la traducció dels salms (8 quaderns) i de les odes d’Horaci (3 quaderns) que havia preparat per a la col·lecció de clàssics grec i llatins que havia editat l’Acadèmia Calassància amb la Universitat de Barcelona, poesies de felicitació i benvinguda i diàlegs per a recitar alumnes en vetllades o actes acadèmics. 

Obres 

  • "A la memoria del Rmo. P. Eduardo Llanas”. La Academia Calasancia (Barcelona 11 agost 1904), núm. 297, pàg. 620-623.
  • "A mi madre”. La Academia Calasancia (Barcelona juliol 1928), núm. 824, pàg. 261-262.
  • "A Santo Tomás de Aquino”. La Academia Calasancia (Barcelona 1 març 1901), núm. 216, pàg. 304-306.
  • "Al nacimiento de san Juan Crisóstomo. Vaticinio”, La Academia Calasancia (Barcelona 6 agost 1908), núm. 393, pàg. 588-591.
  • "Al Rmo. P. Mistrangelo”. La Academia Calasancia (Barcelona 6 desembre 1909), núm. 209, pàg. 93-95.
  • "Al sol de Aquino”. La Academia Calasancia (Barcelona 18 març 1909), núm. 408, pàg. 322-323.
  • "Amores de un ángel”. La Academia Calasancia (Barcelona 20 març 1902), núm. 240, pàg. 311-313.
  • "Ante el Sagrario”. La Academia Calasancia (Barcelona març 1928), núm. 820, pàg. 98-100.
  • "La belleza ideal. A mi entrañable amigo y hermano Rdo. P. Lluís Falguera”. La Academia Calasancia (Barcelona 21 gener 1909), núm. 404, pàg. 188-189.
  • "La caída de las hojas”. La Academia Calasancia (Barcelona 19 desembre 1901), núm. 234, pàg. 118-120.
  • "Calasanctiades insignes latinitatis assertores”. Ephemerides Calasanctianae (Roma maig-juny 1933), núm. 3, pàg. 111-117; (novembre-desembre 1933), núm. 6, pàg. 259-262; (gener-febrer 1934), núm. 1, pàg. 25-31; (novembre-desembre 1934), núm. 6, pàg. 258-265; (gener-febrer 1935), núm. 1, pàg. 13-19; (març-abril 1935), núm. 2, pàg. 59-66; (maig-juny 1935), núm. 3, pàg. 112-119; (setembre-octubre 1935), núm. 5, pàg. 195-201; (novembre-desembre 1935), núm. 6, pàg. 238-244; (maig-juny 1936), núm. 3, pàg. 91-94; (juliol-agost 1936), núm. 4, pàg. 126-132.
  • "Conferencias espirituales del P. Miguel de Esplugas [recensió]". La Academia Calasancia (Barcelona 16 abril 1903), núm. 266, pàg. 368-373.
  • "De ascesi pompiliana”. Ephemerides Calasanctianae (Roma març-abril 1934), núm. 2, pàg. 79-87; (maig-juny 1934), núm. 3, pàg. 129-136.
  • "Día feliz [al P. Pantaleón Galdeano con motivo de su primera Misa]". La Academia Calasancia (Barcelona 20 novembre 1902), núm. 256, pàg. 53-54.
  • "Ex.mi ac Rev.mi Vincentii Alonso a V. de Remediis episcopi carthaginensis parentales laudes”. Ephemerides Calasanctianae (Roma setembre-octubre 1933), núm. 3, pàg. 221-230.
  • "Harmonía religiosa”. La Academia Calasancia (Barcelona 7 març 1901), núm. 215, pàg. 285-287.
  • Himno a San José de Calasanz: “El alma de los niños” . Amb música del pare Pere Carceller. Barcelona: Casa Boileau, 1954.
  • Himno a San Pompilio M. Pirrotti. Amb música de P. Olazarán. Pamplona 1934.
  • "El Ideal Calasancio”. La Academia Calasancia (Barcelona febrer 1928), núm. 819, pàg. 51-53.
  • "El P. Vicente Tió, maestro de Oratoria de D. Ramón Martí d’Eixalà”. La Academia Calasancia (Barcelona octubre 1922), núm. 763, pàg. 437-442.
  • "Rimas”, El Calasancio (Vilanova i la Geltrú 27 juliol 1908), núm. 5, pàg. 67-68.
  • "Salmo XXI. Deus meus, Deus meus, respice in me...". La Academia Calasancia (Barcelona març 1923), núm. 768, pàg. 91-93.
  • "Sanctus Iosephus Calasanctius primus scholae publicae popularis, christianae et gratuitae institutor”. Ephemerides Calasanctianae (Roma, gener-febrer 1931), núm. 1, pàg. 25-28; (març-abril 1931), núm. 2, pàg. 63-70; (maig-juny 1931), núm. 3, pàg. 115-118; (juliol-agost 1931), núm. 4, pàg. 165-169; (setembre-octubre 1931), núm. 5, pàg. 213-216; (novembre-desembre 1931), núm. 6, pàg. 252-257; (gener-febrer 1932), núm. 1, pàg. 24-28; (març-abril 1932), núm. 2, pàg. 62-65.
  • "Siempreviva. A la buena memoria del P. Rafael Oliver i Batlle”. La Academia Calasancia (Barcelona novembre 1928), núm. 828-829, pàg. 418. I en Ave Maria (Barcelona juny 1924), núm. 270, pàg. 11.
  • "Sólo a ti!". La Academia Calasancia (Barcelona 19 març 1903), núm. 264, pàg. 300-303.
  • "Visión divina”. La Academia Calasancia (Barcelona 21 abril 1904), núm. 290, pàg. 338-371.
  • "El triunfo de León XIII”. La Academia Calasancia (Barcelona 18 desembre 1902), núm. 258, pàg. 112-114.
  • "La voz del cielo [sant Josep Calassanç]". La Academia Calasancia (Barcelona 20 juny 1901), núm. 222, pàg. 504-506.
  • "¡Ya soy tuyo! Soliloquio. A Mis discípulos Juan Vila y Pablo Mir, en el día de su primera comunión”. Piedad y Letras (València diumenge 8 juny 1902), núm. 28, pàg. 459. 

Bibliografia 

  • "Consueta”. Ephemerides Calasanctianae (Roma  juliol-agost 1938), núm. 4,  pàg. 132.
  • "El P. Garrido, Asistente General de las Escuelas Pías”. Diari de Mataró, 3 d’octubre de 1928, núm. 1928.
  • Lecea Pellicer, Joaquín (2007): Historia de las Escuelas Pías. Provincia de Vasconia. Vol. I: Bases fundacionales. Proceso de su formación. Madrid: Ediciones Calasancias, ICCE.
  • Ortigosa, Xavier (1982): “El P. Tomás Garrido”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona febrer-març ), núm. 244, pàg. 7.
  • "R. A, P. Thomas Garrido a S. Pompilio M. Assistens Generalis Hispaniae”. Ephemerides Calasanctianae (Roma novembre-desembre 1937), núm. 6, pàg. 194.