Fill de menestrals. S’inicià en el dret amb Narcís de Sant Dionís i Guillem Domenge; molt jove es llicencià en decrets a Bolonya, on fou deixeble de Nicolau Tedeschi, i es feu batxiller en dret civil a Montpeller. Havent tornat a Girona, es dedicà a l’advocacia i tingué el càrrec de jutge ordinari de la ciutat (1441-43). Nomenat conseller reial (1448), passà a Barcelona i conservà el càrrec, malgrat les seves discrepàncies amb Joan II, fins poc abans de morir.
El 1430 havia recollit en un sol cos els texts de dret especial gironí que corrien dispersos en llibres de juristes de la ciutat i la vegueria; nou anys després el refeu amb el consell d’altres savis en dret de la ciutat amb el títol d’Usantiae et consuetudines civitatis et diocesis Gerundae. Aquesta col·lecció fou considerada la millor de la seva època. El 1442, a Girona mateix, començà el seu famós Apparatus super constitutionibus Cathaloniae, obra que, amb constants addicions i rectificacions, no deixà acabada fins el 1465. Constitueix l’exposició més completa que s’ha fet sobre les Constitucions i altres drets de Catalunya, on relaciona les institucions amb el dret comú, doctrines dels glossadors, comentaristes, autors del país i estrangers i fins i tot reflecteix assídues lectures de clàssics de l’antiguitat i obres literàries gairebé contemporànies (Turmeda i Bernat Metge); té un valor incalculable per a conèixer l’abast i l’esperit de les institucions catalanes i sobretot la mentalitat de l’època. Sembla que no pensà a divulgar aquesta obra (hom coneix només un manuscrit, que es troba a El Escorial), puix que hi ataca furiosament Joan II, critica els mals governants, les cúries eclesiàstiques i llur venalitat, els mals advocats, els jutges i oficials prevaricadors, menysprea els notaris per ignorants i considera injusts i contra natura els mals usos.
En matèria de dret públic sosté opinions molt avançades per a l’època, fruit de la seva cultura canònica i renaixentista. Escriví també uns comentaris sobre les constitucions d’Alfons IV a les corts del 1432 i un petit tractat, De iuris firma. És autor d’altres obres, algunes conegudes fragmentàriament, altres no conservades o que no han pogut ésser identificades: Commentum super usaticis Barchinonae; Summula de aflictionibus et de oppresionibus; Summula regaliae soni emissi; Praelectiones super sacramentalis Gerundae, glossa del privilegi del 1430; Summula de homagio; Summula praelegationum curiae Gerundae; Additiones al Directorium pacis et treguae de J. Callís; Additiones a l’obra De privilegio militari de Guillem Pabord. La seva compilació dels usos i costums de la diòcesi de Girona (dret de la Catalunya Vella) ha estat molt divulgada fins fa poc en manuscrits i edicions. L’Apparatus fou imprès a Barcelona el 1533 en dos volums, el primer per Carles Amorós i el segon per Pere de Montpesat; una segona i darrera edició, també en dos volums, fou impresa per Sebastià Cormelles a Barcelona l’any 1621.