Estudià a l'Escola OficiaI de Cinematografia (EOC) de Madrid, on es diplomà com a director de fotografia (1972). Mentrestant, el 1963 cofundà el col·lectiu independent Lentiplasticromocoliselectoserpentigraf amb Benet Ferrer i Francesc Bellmunt i realitzà diversos curts, com ara Esternocleidomastoideos (1964) i Fantasia negra (1966). Retratà diversos títols d'estètica underground, i debutà en la direcció de fotografia a Robin Hood nunca muere (1974), de Francesc Bellmunt, amb qui ha treballat en mitja dotzena de llargs. D'aquesta etapa destaquen els films d'autor Iconockout (1975), de José María Nunes i L'obscura història de la cosina Montse (1977), de Jordi Cadena, a més de realitzacions més arriscades i en les quals demostrà el domini de les tecnologies més avançades: Gaudí (1989, de Manuel Huerga), Pont de Varsòvia (1989, de Pere Portabella), Tren de sombras (1997, de José Luis Guerín), i el curt experimental Viaje a la luna (1998, de Frederic Amat). A part d'aquests treballs, també fotografià altres peces més comercials com ara El somni de Maureen (1993, de Romà Guardiet), Actrius (1996, de Ventura Pons) i El pianista (1997, de Mario Gas). Director de fotografia en més de cinquanta llargmetratges, també destaquen els darrers títols: Tic Tac (1997, de Rosa Vergés), Leo (2000, de José Luis Borau), Cineastes contra magnats i Cineastes en acció (2005, de Carles Benpar), La silla (2006, de Julio Wallovits), El silenci abans de Bach (2007, de Pere Portabella), Viatge màgic viatge a l'Àfrica (2010, de Jordi Llompart) i El gènere femení (2011, de Carles Benpar).
Ha participat en unes quatre-centes obres audiovisuals i ha realitzat nombrosos espots publicitaris, sèries de televisió, telefilms i més d'una vuitantena de documentals, curts i llargs (també en alta definició i en 65 mm), entre els quals destaquen La Nova Cançó (1976, de Francesc Bellmunt) i Raza, el espíritu de Franco (1977, de Gonzalo Herralde).
Ha dissenyat la il·luminació d'obres de teatre, concerts i espectacles en directe i per a televisió. Entre d'altres, fou director d'il·luminació de les cerimònies d'inauguració i de cloenda dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona (1992), del Festival Internacional de Cinema de Barcelona (1988) i de l'atorgament dels premis Goya 1999 i 2001.
D'altra banda, des del 1979 ha exercit la docència en centres d'ensenyament i universitats, com ara a l'ESCAC a partir del 1995 i fins la seva jubilació, el 1992. És assessor de la Filmoteca de Catalunya en temes de preservació i restauració dels seus arxius.
Ha estat cofundador de les productores Germinal Films, S. Coop. Ltda. (1979) i Avanti (1990). I ha impulsat la creació d'entitats com l'AEC, de la qual fou nomenat vicepresident (1997) i president (2002), al mateix temps que era representant a l'Acadèmia en la branca de fotografia (1982-90). Ha escrit un diccionari multilingüe sobre terminologia de vídeo (1984) i força articles i escrits, com, per exemple, la sèrie Anatomia dels fulls tècnics de les pel·lícules Kodak per a Eikon, SA de Barcelona, com a director del seu departament tècnic (1992-93). També ha dissenyat programes informàtics per a la manipulació de dades i un pal·li difusor-reflector per a la il·luminació cinematogràfica.
Ha rebut el Premi de cinematografia de la Generalitat al millor tècnic per La rossa del bar (1986, de Ventura Pons) i Bar-Cel-Ona (1986, de Ferran Llagostera), i l'any següent per Daniya, jardí de l'harem (1987, de Carles Mira), aquest compartit amb els directors artístics i el productor executiu. El 1999 guanyà el Sant Jordi de cinematografia a la contribució al cinema espanyol pel treball com a director de fotografia i impulsor de l'Associació Espanyola de Cinematografia (AEC). L'AEC, de la qual fou president (1993-95), el 1998 el premià amb el Prisma AEC per Tren d'ombres (de J.L. Guerín) i el 2013 amb el Prisma d'Honor. És membre d'honor de l'Associació Professional de Dissenyadors d'Il·luminació (APDI) i, des del 2013, de l'Acadèmia del Cinema Català, de la qual és soci fundador. L'any 2013 també fou distingit com a patró d'honor de la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó, i el 2022 fou guardonat amb el premi Gaudí d'Honor.