Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari (1745) i s’ordenà de sacerdot (1758). Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari (1762-73); més tard ocupà càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent. El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se. Probablement s’establí a Barcelona. Redactà dos volums en català, titulats Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’Assemblada o convenció nacional de França, que restaren inèdits. El 1801 tornà a Espirà i el 1803 es retirà a Prada.