Llicenciat a Saragossa (1914). Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol (abril del 1934), i exercí la seva professió dedicat a les classes populars. Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona (1934). Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional cap de l’Hospital de Vilafranca del Penedès. Acabada la guerra, s’exilià a França, el Marroc, Algèria i, després, a Mèxic (1942), on s’instal·là.