La geografia
L’arxipèlag, anomenat antigament illes dels Amics, és dividit en tres grups: al N les illes Vavaʿu, al centre les Haʿapai i al S les Tongatapu i tres illes isolades (Niuafoʿou, Ata i Niuatoputapu). La majoria d’illes són coral·lines, però 15 de les més occidentals són volcàniques, amb vulcanisme actiu i freqüents erupcions, algunes de les quals submarines (el 1946 una forta erupció a Niuafoʿou obligà a abandonar l’illa). El clima és tropical, amb pluges de desembre a maig, sotmeses als alisis. La vegetació és exuberant, amb caràcter de selva pluvial.
Quasi tota la terra és dels tongalesos. La corona posseeix tot el sòl de les illes i ha distribuït grans predis als nobles, però n’hi ha prou perquè cada home rebi 3,3 ha i un emplaçament de 1.600 m2 en arribar a 16 anys, si ho reclama. El sistema ha funcionat fins ara, però el ràpid creixement demogràfic el va dificultant i genera una forta emigració temporal a Nova Zelanda, a més de la definitiva a d’altres països. Amb aquest sistema els tongalesos han desenvolupat conreus comercials per a l’exportació —cocos, bananes, síndries o altres de nous, com vainilla i passionera— al costat dels conreus habituals de subsistència (mandioca, batates, cítrics, taro, nyam, hortalisses (tomàquets, en primer lloc) i cacauets. La ramaderia hi és escassa (porcs, aviram, vaques, cabres, cavalls). La pesca hi és molt important per a l’alimentació. El sector primari ocupa el 51% dels actius i obté el 40% del PIB (1984-85); el secundari, el 8% i el 9%, respectivament. L’electricitat procedeix de tèrmiques de petroli. Hi ha indicis de petroli, però el subsector principal encara és el de la construcció. El manufacturer es redueix a l’elaboració de copra, oli de coco, conserves de peix, i les noves manufactures de pasta de colocàsia i suc de passionera. Hi ha carreteres asfaltades a les illes de Tongatapu i Vavaʿu. El port i l’aeroport principals són a Nukuʿalofa. El comerç consisteix en l’exportació d’oli de coco, síndries i vainilla a Nova Zelanda i Austràlia, en canvi d’aliments, manufactures de base, petroli refinat, maquinària i vehicles, de Nova Zelanda, Austràlia i el Japó.
La població és predominantment de raça polinèsida, amb alguns elements polinesis de les Fiji. Els idiomes oficials són el tonga, llengua que pertany al grup austronèsic, i l’anglès. Prop d’una tercera part de la població viu a Nukuʿalofa, ciutat situada a la costa N de Tongatapu. La majoria de tongalesos són cristians. Tonga és una monarquia hereditària on el rei és alhora cap d’estat i de govern. No hi ha partits polítics. La pesca hi és molt important per a l’alimentació.
La història
Les illes foren descobertes el 1616 per J. Lemaire i W.C. Schouten. El 1773 hi arribà James Cook, que les anomenà illes dels Amics. A la fi del segle XIX els seus habitants establiren pactes d’amistat amb Alemanya, la Gran Bretanya i els Estats Units. Protectorat britànic el 1900, foren dotades d’un règim autonòmic el 1958 i el 1970 es convertiren en regne independent en l’àmbit del Commonwealth. Les eleccions celebrades el maig del 1981 significaren un triomf dels sectors més conservadors. El 1982 un cicló provocà importants danys i hom hagué de recórrer a l’ajut exterior. El govern de les Tonga, membre del Commonwealth, ha adoptat una posició clarament prooccidental en el context internacional. Així, el 1985 es declarà favorable a les proves nuclears franceses al Pacífic. Les eleccions celebrades el 1987 no alteraren substancialment la correlació de forces, malgrat l’accés a l’assemblea legislativa d’alguns diputats especialment crítics amb el govern. El mes de març del 1988 un tornado causà importants danys a la capital, Nukuʿalofa. Per primera vegada tingueren lloc, el febrer del 1990, unes eleccions per a ocupar els escons de l’Assemblea: 9 per als representants del poble i 9 per als de la noblesa. El moviment liderat per ʿAkilisi Pohiva continuà pressionant per aconseguir reformes democràtiques, i es constituí formalment en el Partit del Poble l’agost del 1994. No obstant això, el rei Tāufaʿāhau Tupou IV continuà controlant la vida política, de manera que les eleccions generals del febrer del 1993 i del gener del 1996 no modificaren la posició del primer ministre Baron Vaea. El març del 1997 el cicló Hina provocà greus danys en les collites i els edificis, sobretot a Tongatapu. Al principi del 1999 el regne demanà el seu ingrés a les Nacions Unides. En les eleccions legislatives del març del 1999, en les quals es decidiren 9 dels 30 membres de l’Assemblea Legislativa (9 eren elegits pels nobles, 10 pel consell privat del rei, i els 2 restants eren els governadors), 5 diputats correspongueren al Moviment per la Democràcia i els Drets Humans, de caràcter antimonàrquic. Tāufaʿāhau Tupou IV respongué als moviments per a la democratització del país del 1999 amb la designació del seu fill menor ʿUlukalala Lavaka Ata com a primer ministre (gener del 2000) i amb canvis en la constitució que reforçaven els poders de la monarquia i el control del govern sobre els mitjans de comunicació (octubre del 2003), tot i que el novembre del 2004 el govern anuncià la inclusió de ministres de procedència plebea. Aquests anys Tonga es veié sacsejada per dos greus escàndols: l’octubre del 2001 el bufó i assessor financer de la cort fou acusat d’una estafa multimilionària per unes inversions fallides realitzades amb fons públics, i el 2004 la companyia d’aviació del país hagué de tancar per fallida, cosa que amenaçà seriosament l’arribada de turistes, principal recurs econòmic del país. El març del 2005 foren elegits els primers diputats no designats pel rei, però entre el juliol i el setembre es produïren avalots i manifestacions reclamant la plena instauració d’un sistema democràtic. Malgrat alguns indicis de liberalització del país, entre d’altres la substitució d’ʿUlukalala Lavaka Ata per Fred Sevele (el primer plebeu a ocupar el càrrec de primer ministre) el març del 2006, i les esperances posades en l’hereu de la corona Tupoutoʿa després de la mort de Tupou IV (setembre), al novembre esclataren violents avalots reivindicant la democratització del país, als quals hom respongué decretant l’estat d’emergència, que s’estengué a l’any següent. El juliol del 2007 Tonga ingressà a l’Organització Mundial de Comerç (OMC). Els mesos següents i al llarg del 2008 se succeïren canvis significatius: a l’abril d’aquest any tots els diputats electes foren candidats prodemòcrates. Poc després el parlament proposà una reforma per a l’elecció de la majoria dels diputats per sufragi universal directe a partir del 2010, i al juliol Tupou V declarà la intenció d’abandonar la condició de monarca quasi absolut i introduir el sistema democràtic. Al setembre tingué lloc la cerimònia de coronació (suspesa pels desordres dels dos anys anteriors).