Tipògraf, del nucli socialista madrileny i membre de l’Asociación General del Arte de Imprimir, fixà cap a 1876-78 la seva residència a Barcelona. Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona (agost del 1879), que presidí en 1882-83. Després dirigí El Obrero (fins a l’abril del 1887), mentre Josep Pàmies i les Tres Classes de Vapor romangueren propers al socialisme marxista. Assolí llavors una certa popularitat: fou un dels dirigents de l’Ateneu Obrer de Barcelona i, amb García Quejido, organitzà els congressos obrers de l’agost del 1888, en què fou fundada la UGT —de la qual redactà els primers estatuts—, i del PSOE. Membre de la comissió executiva de la UGT, passà en 1897-99 a la secretaria general. Dogmàtic, i sembla que de caràcter personal esquerp, mantingué l’escassa força del PSOE al Principat fins als primers anys del s. XX, especialment des de Barcelona i amb una certa influència a Mataró, on dirigí La República Social (1896-98). Després, entrà en conflicte amb Basilio Martín Rodríguez, que li disputà el lideratge del socialisme barceloní, i el seu paper disminuí, sobretot quan el 1903 es fundà la Federació Socialista Catalana gràcies a l’impuls de Josep Comaposada.