El seu descendent, Marino Torlonia, s’establí cap al 1750 a Roma, on morí el 1785, i fou pare de Giovanni Torlonia (mort el 1829), agent dels prínceps de Fürstenberg prop de la Santa Seu (la qual cosa li valgué d’ésser creat noble de l’Imperi el 1794) i fundador de la banca Torlonia. Fou investit patrici romà el 1809, adquirí el ducat de Bracciano i el comtat de Pisciarelli del príncep Odescalchi (1803), i el principat de Civitella-Cessi del príncep Palavicini (1813). El 1809 fou creat marquès personal de Romavecchia i Turrita i el 1814 príncep romà de Civitella-Cessi, i el 1820 adquirí el teatre Tordinova, que restaurà. Els seus dos fills originaren dues línies. La línia ducal fou formada per Marino Torlonia (mort el 1860), primer duc papal de Pola i Guadagnolo (1847), títols que ja tenia des del 1821 pel seu matrimoni amb Anna Sforza-Cesarini. Encara continua i d’ella sorgí la branca dels prínceps de Civitella-Cessi, iniciada per llur net i fill del segon duc de Pola, Augusto Torlonia (mort el 1926), que el 1886 heretà per sentència aquest principat per mort sense fills mascles del seu besoncle el segon príncep. L’actual representant és el seu nebot i cinquè príncep, Alessandro Torlonia, casat el 1935 amb la infanta Beatriu d’Espanya, filla del rei Alfons XIII. La línia principesca fou començada per Alessandro Torlonia (mort el 1886), segon príncep de Civitella-Cessi, primer duc de Ceri i marquès de Romavecchia (1838), el qual el 1875, pel fet d’haver assecat el llac del Fucino, fou creat príncep del Fucino, obtingué també els principats de Canino i Musignano i renuncià tots els títols, llevat el de Civitella-Cessi, que era d’agnació, en la seva única filla, Anna Maria Torlonia (morta el 1901), muller des del 1872 del príncep Giulio Borghese, que canvià el seu cognom pel de Torlonia (1875). Llurs descendents continuen aquesta línia.