El torn permet d’obtenir, principalment, superfícies cilíndriques, planes, còniques, esfèriques, perfilades i roscades, i és, doncs, molt emprat, especialment en el treball dels metalls, per a obtenir superfícies de revolució a partir de barres cilíndriques, per a rectificar i allisar peces de fosa o desbastades, per a fer rosques en peces cilíndriques, i per a fabricar, en grans sèries, perns, cargols grossos i altres peces. Els models més importants de torns, que responen a diverses necessitats i a diferents concepcions i solucions constructives, són el torn paral·lel, el torn-revòlver, el torn automàtic, el torn copiador, el torn vertical i el torn a l’aire. El torn paral·lel , que és el més comú, consta d’una bancada proveïda de guies per les quals es desplacen el carro principal i el capçal mòbil, i que suporta, en un dels seus extrems, el capçal fix —del qual sobresurt l’extrem de l’arbre motor, al qual hom sol acoblar el plat, generalment de mordasses, que subjecta la peça i li confereix el moviment de rotació—, el motor, el canvi de marxes i els elements de comandament. La peça a treballar també pot ésser subjectada entre punts, i aleshores cal fresar als seus dos extrems dues depressions còniques en les quals entren els punts dels capçals, i el moviment és transmès mitjançant la brida d’emportament. Si la peça és molt llarga o bé és molt prima o flexible, hom la suporta en un punt intermedi mitjançant una lluneta, fixa o desplaçable, fixada a la bancada o al carro principal. El carro principal, la missió fonamental del qual és suportar el capçal portaeines i regular el moviment de l’eina, es desplaça damunt les guies de la bancada per accionament manual o automàticament i dóna l’avanç longitudinalment a l’eina. A la part superior del carro principal, i desplaçable perpendicularment al moviment d’aquest, hi ha el carro transversal, el qual permet el moviment transversal del capçal portaeines, i aquest permet d’orientar l’eina i fixar-la en la direcció adequada al treball que ha d’efectuar. El torn-revòlver és proveït d’un capçal especial que porta diverses eines diferents, cadascuna de les quals treballa la mateixa peça i executa una operació diferent, segons un ordre d’operacions determinat, i és molt emprat per a mecanitzar peces en sèrie. El torn automàtic , molt emprat per a fabricar cargols i peces semblants a partir de barres llargues o de rotlles de filferro gruixut, forma automàticament el cos cilíndric del cargol, si hom parteix de barres de secció no circular, com és el cas de la fabricació de cargols de cabota hexagonal, en què hom parteix de barres hexagonals, llavora la rosca i talla la barra deixant-ne el tros que correspon a la cabota, després de les quals coses la barra avança la distància necessària per a fer el cargol següent. El torn copiador , de funcionament automàtic, té el capçal portaeines accionat per un ressort o per un pistó hidràulic que l’obliga a seguir el perfil del model. El torn vertical , a diferència dels torns fins ara esmentats, té l’arbre motor vertical, i el plat sobre el qual descansa la peça és horitzontal. El torn a l’aire , és constituït per dues parts fixades separadament a terra, una de les quals porta la peça sotmesa a rotació i l’altra té un tros de bancada amb els carros portaeines, i serveix per a treballar peces molt grans.
m
Tecnologia
Torn paral·lel (a l’esquerra); carros principal, transversal i superior (al centre); tres operacions de tornejament (a la dreta)
© Fototeca.cat