tornada

f

Literatura

A la poesia occitana i a la catalana antiga, cobla que cloïa un poema format d’una o més estrofes de major extensió, i que solia repetir, del tot o en part, l’esquema mètric i rimat dels darrers versos de l’estrofa precedent, sovint la darrera meitat d’aquella.

La seva funció corrent era d’endreça del poema al seu destinatari, masculí o femení; el poeta hi sintetitzava les intencions i les raons que havia glossat en el poema i que el mogueren a escriure'l. A voltes s’usaven dues tornades; són força excepcionals els poemes de tres i molt els de quatre.