Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia. Els torners fabricaven petits objectes de fusta (boles, tinters, canelobres), amb finalitat decorativa; també treballaven el vori. Els de Barcelona se separaren dels fusters el 1556 i formaren una confraria sota l’advocació de sant Onofre. El 1600 s’uniren amb els capsers i reberen ordinacions, les quals, renovades el 1645, romangueren vigents fins al s XIX. A València els torners formaven un braç diferenciat dins el gremi de fusters des del principi del s XV (1407). El 1748 reberen unes ordinacions pròpies, que foren reimpreses el 1814. El gremi de torners de València es transformà al s XIX en associació filantròpica. A Alacant, els torners, després d’haver-se separat del gremi de fusters, tornaren a unir-s’hi el 1756.
f
m
Oficis manuals