L’expansió urbana, accelerada els anys seixanta gràcies sobretot a la immigració, s’efectua en forma tentacular tot al llarg dels grans eixos de comunicació en els nous barris de North York Township, Woodbridge i Thornhill (al N), Port-Credit i Oakville (al SW) i Scarborough i Whitty-Oshawa (a l’E). L’allunyament d’alguns d’aquests barris els converteix en centres semiautònoms, dotats de serveis i de sector terciari superior, amb enllaços amb el centre per mitjà d’autopistes i línies de metro. Principal centre financer del Canadà. El centre de negocis ha sofert un remodelatge profund, amb l’aixecament d’un conjunt de gratacels dedicats a oficines, tant privades com de l’administració. En el sector de la indústria destaquen la d’aparellatge elèctric, l’electrònica, la tipogràfica-editorial, la de construcció d’automòbils i l’aeronàutica; la tèxtil és d’un caire més tradicional. El sector terciari, però, creix més de pressa que l’industrial, i ocupa el 60% de la població activa. Té aeroport internacional i port als Grans Llacs. Centre d’ensenyament superior: University of Toronto, fundada el 1827. Al s. XVIII els traficants de pells convertiren el poble indi de Toronto en un important centre comercial, que els francesos fortificaren (1750). El 1759 fou ocupada pels anglesos, que l’anomenaren York, i esdevingué la capital de l’Alt Canadà. Fou destruïda pels nord-americans durant la guerra del 1812, i reconstruïda pels anglesos, que li tornaren a posar el nom de Toronto el 1834. La prosperitat de l’estat d’Ontario convertí Toronto en un dels principals nuclis comercials, industrials i financers de tot el Canadà.
Panoràmica de Toronto
© Xevi Varela