El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics. Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles (que vivia el 1131), relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès. El seu fill Mir de Torrelles (mort després del 1177) es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès. Podria haver-lo succeït Arnau de Torrelles (mort després del 1210), pare de Sibil·la de Torrelles, dels quals no hi ha altres notícies. Contemporanis d’ells foren Mir Guillem de Torrelles (mort després del 1169) i Berenguer de Torrelles (mort després del 1195), potser germans, relacionats amb Santes Creus. El segon apareix també juntament amb Ramon de Torrelles (mort després del 1226), a qui el rei Pere I donà (1197) la força de Torrelles (probablement al Rosselló), en comú amb altres senyors. Fou senyor de Rubí i de la quadra de Torrelles, al terme del castell de Cervelló, el cavaller Arnau de Torrelles, que formà part del seguici de l’infant Pere i tingué possessions a Mallorca. Potser era germà seu Ramon de Torrelles (Ramon de Torroella ?) (mort el 1266), que fou el primer bisbe de Mallorca. Sembla difícil, per raons cronològiques, d’identificar el dit Arnau amb un homònim, senyor de Rubí, que tingué per muller Clusa, la qual apareix com a senyora de Rubí i d’alguns béns a Mallorca (1292-93). Aquest Arnau (I) de Torrelles —potser fill de l’altre homònim—, fou castlà de Montesa vers el 1298, probablement anà a la campanya d’Almeria, fou lloctinent de procurador de l’infant Jaume al Regne de València dellà Xixona (1313-16), ambaixador a la cort pontíficia, d’on el papa l’envià a Nàpols per tractar la pau amb Sicília (1317), conseller de Jaume II (1319-20) i participà en la conquesta de Sardenya. Fills seus o d’un fill homònim —Arnau (II) de Torrelles, mort després del 1351— i de la seva muller Constança Marquet, devien ésser, versemblantment, Ramon (I), Arnau, Guillem de Torrelles i Marquet, canonge de Girona i Barcelona, enviat al papa per raó del tribut de Sardenya (1349-50), bisbe d’Osca (1357-61), de Barcelona (1361-69) i de Tortosa (1369-79), Blanca de Torrelles i Marquet, muller de Bernat de Fenollar, senyor de Tivissa i Sitges, i Humbert de Torrelles i Marquet, senyor de Banyalbufar, que heretà del seu cunyat Tivissa i Sitges, així com el cognom (1326), i esdevingué Humbert de Fenollar. La línia dels senyors de Rubí fou iniciada per Ramon (I) de Torrelles i Marquet (mort després del 1408), senyor de Rubí, que es casà amb Elionor de Rosanes i de Llacera. L’hauria heretat el seu fill Guillem (I) de Torrelles i de Rosanes (mort el 1385/1400), fet senyor de Rubí en casar-se amb una tal Violant, però anà a Grècia, enviat per Pere III (1384), i hi morí en un intent de reconquerir Tebes. Vivint encara Ramon (I), fou senyor de Rubí el seu net Ramon (II) de Torrelles (mort després del 1419), fill de Guillem (I) i casat amb Joana de Rosanes, el qual fou cambrer reial i sembla que fou pare de Joan Agustí de Torrelles i de Rosanes (mort després del 1457), el qual usà també, indistintament, els cognoms de Marc, Llacera i Rosanes, com a hereu de la seva mare, que era filla de Galceran de Rosanes i de Llacera (que havia estat hereu de Pericó Marc i de Llacera), i per aquesta raó Joan Agustí fou senyor de Sant Boi de Llobregat i de la Roca de Llobregat. Probablement fou aquest el Joan de Torrelles, senyor de Sant Boi, capità de gent armada, protagonista de diversos incidents a Barcelona contra Pere Destorrent i per altres raons, armador d’una galera corsària que obstaculitzava el comerç barceloní, detingut a Molins de Rei (1450), però després defensor de Barcelona contra els genovesos (1457). Del seu enllaç amb Marquesa de Barutell deixà set fills; dels mascles es desconeix la descendència, si en tingueren. La línia dels barons de la Roca fou començada per Arnau de Torrelles i Marquet (mort abans del 1374), donzell i senyor de la força de Torrelles, germà de Ramon (I). Residí a Mallorca i es casà amb Sibil·la Marc i de Llacera, germana de Pericó, la qual, ja vídua, sostingué diverses qüestions familiars per la successió d’aquest, que compartí amb el seu parent Galceran de Rosanes i de Llacera, ja esmentat. Foren pares de Joan de Torrelles i Marc (mort després de 1394), senyor de Rosanes, que deixà descendents, i de l’hereu Antoni de Torrelles i Marc (mort després del 1419), veguer de Puigcerdà, Cerdanya, Baridà, Urgellet, de la baronia d’Orcau (1399) i de Barcelona-Vallès (1405), el qual assistí a la coronació de Martí I (1399), fou majordom reial, enviat a Igualada per tal de castigar criminals i encarregat dels afers de Frederic d’Aragó, comte de Luna (1410). Casat amb Graïda de Blanes, senyor de la casa aloera de Palau i de Campins, foren pares, entre altres fills, de Ramon de Torrelles i de Blanes, el qual tingué per fill i successor Martí Benet de Torrelles i de Fenollar (mort el 1463), senyor de la Roca del Vallès i de la quadra de Pallejà en feu de la ciutat de Barcelona, cambrer del rei Alfons. Participà en la lluita contra Castella a la frontera d’Aragó i en l’alliberament de l’infant Enric, més tard combaté a Gerba i a Itàlia i finalment a Navarra. Obtingué els llocs de Malón i Cunchillos (Aragó), cases a Tarassona i altres béns de rebels (1430). Tingué la castlania de Bellver de Cerdanya, que havia estat d’Antoni de Torrelles, i sostingué litigis sobre Caldes de Montbui, que havia heretat de la seva mare (1445). Partidari de la generalitat, com tota la família, li fou ocupat el castell de la Roca pels reialistes (1462). Amb Violant Maria de Sentmenat fou pare de Pere de Torrelles i de Sentmenat, senyor de Pallejà, casat i sense fills d’Elionor de Relat, fou capità del sometent per Enric de Castella com a sobirà dels catalans; de Ramon de Torrelles i de Sentmenat, cavaller de Sant Joan, que tingué béns a Rosanes i a Martorell; i de l’hereu Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, cavaller de Sant Joan, del qual foren fills Pere Antoni i Martí Joan de Torrelles i de Bell-lloc (mort vers el 1519), segon baró de la Roca, que fou succeït pel seu fill Jeroni Restitut de Torrelles i Hospital (mort el 1550), tercer baró de la Roca, el qual disputà a la ciutat de Barcelona, sense èxit, la baronia de Montbui. Fill seu fou Àngel Ramon de Torrelles i de Llordat (mort el 1564), quart baró de la Roca, pare de Pere Antoni de Torrelles i de Torrelles (mort després del 1579), cinquè baró de la Roca i senyor de Naval (Aragó), el qual no tingué descendència ni exercí domini efectiu sobre la baronia de la Roca, car la jurisdicció civil li havia estat presa pels creditors i venuda als habitants de la localitat (1568). La branca dels senyors de Pallejà fou iniciada pel fill segon del primer baró de la Roca, Pere Antoni de Torrelles i de Bell-lloc (mort després del 1517), senyor de Pallejà, castlà de Bellver de Cerdanya i sotsveguer del Baridà. El seu fill, Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar (mort vers el 1567), també tingué la dita castlania i fou pare de Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palau (mort vers el 1595), que el succeí. Fou militar, mestre de camp de Catalunya i Rosselló (1574), serví el rei a Itàlia i fou lloctinent de capità general al districte d’Empúries; alcaid i capità de Rose, així com de Bellver, obtingué privilegi de noble (1576) i sembla que heretà la baronia de la Roca per mort del seu parent Pere Antoni de Torrelles. Li sobrevisqué una filla, que l’heretà, Elionor de Torrelles i de Gualbes-Santcliment (morta el 1604), que aportà els béns de la seva casa als Sentmenat pel seu matrimoni (1587) amb Joan de Sentmenat, senyor del castell de Sentmenat. Alguns de llurs descendents —els hereus del patrimoni Torrelles— es cognomenaren Torrelles. La línia dels barons de Torrelles fou fundada per Pere de Torrelles i de Blanes, primer baró de Torrelles (Aragó), el qual tingué tres fills: Carles de Torrelles i de Gurrea (mort vers el 1483), hospitaler, que actuà en el setge d’Ischia i amb la capitulació de Barcelona recuperà la seva comanda de Castellot (1472), Joan de Torrelles i López de Gurrea, primer comte d’Ischia, i l’hereu Martí de Torrelles i López de Gurrea, dit també Martí López de Gurrea (mort després del 1451), que heretà els béns d’Aragó i de Catalunya. Casat amb Aldonça de Gurrea, el succeí el fill Joan de Torrelles i de Gurrea o Juan López de Torrelles (mort després del 1498), que fou senyor de Berbegal, participà en les lluites contra França i obtingué el privilegi de noble (1488). Mort sense fills, el succeí el seu germà, Martí Joan de Torrelles i de Gurrea, amb el qual litigà l’altre germà Pere de Torrelles i de Gurrea, fins que arribaren a una concòrdia. Aquest Pere es casà amb Francesca de Perellós-Fenollet, vescomtessa de Rueda i Perellós. El succeí llur fill Francesc de Torrelles i de Perellós dit Francesc de Fenollet (mort el 1510), i aquest fou succeït pel seu germà, Joan de Torrelles i de Perellós, dit Joan López de Gurrea (mort el 1510), el qual, per concòrdia amb el seu cunyat Guillem de Caramany, tingué els vescomtats de Rueda i Perellós, que passaren a la seva filla Caterina de Torrelles i Ferrandis d’Híxar, dita Caterina López de Gurrea, muller de Gonçal de Bardaixí. L’herència passà a llurs descendents cognomenats Torrelles.
Armes dels Torrelles
Nom de diversos llinatges de Catalunya i Aragó; és difícil que procedeixin tots d’un mateix lloc.