torró

torrons (pl.)

m
Pastisseria

Torrons

© Dreamstime

Massa feta d’ametlles pelades (crues o torrades) i mel, eventualment amb clara d’ou, albúmina o gelatina.

Les ametlles poden ésser substituïdes per altres fruites seques (pinyons, avellanes, cacauets, nous, etc), rovell d’ou, coco i fruites confitades. La mel pot ésser totalment o parcialment substituïda per sacarosa i glucosa. De les moltes varietats que hom elabora als Països Catalans, els més apreciats són el torró d’Agramunt (fet amb avellanes i recobert de pa d’àngel) --que també se’n fa a Amer (Gironès)--, el torró d’Alacant (molt dur, fet amb ametlles torrades, mel i clara d’ou), el torro de Xixona (de pasta d’ametlles picades), el torró de massapà (amb sucre cremat i massapà), i el torró de gema (amb sucre cremat i ou). És una menja pròpia de les festes de Nadal. Al País Valencià és potser conegut abans del segle XIII i nhi ha nombroses variants, de fabricació casolana:

Elaboració de la pasta del torró d’Alacant

© Fototeca.cat

de gat (amb blat de moro), negre, de llimona, etc; Xixona (Alacantí) es destaca com a centre productor, amb una gran exportació a Europa i Amèrica. La localitat, amb més de 100 empreses dedicades a la producció de torró, va produir uns cinc milions de peces sota la denominació d'origen Turró de Xixona i Alacant (dades del 2011). Segons les estimacions de l'any 2009, a la Unió Europea (especialment França, Itàlia i Portugal) es comercialitzaren 58.822 kg de turró de Xixona i 100.186 d'Alacant, mentre que a la resta del món (Estats Units d'Amèrica, Veneçuela, Cuba i Mèxic) se'n comercialitzaren 162.425 kg del primer i 281.307 del segon.