tory
*

m
Història

Membre de la fracció aristocràtica del parlament anglès, formada al segle XVII, que defensava la supremacia de les prerrogatives monàrquiques per sobre del poder legislatiu.

El nom de tory, que servia per a designar els insurrectes irlandesos, els fou donat pels seus adversaris, el whigs (whig), en oposar-se els tories a l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II. El creixement d’aquest grup desembocà en la creació del Tory Party.