Inicià estudis de cant al conservatori de Nàpols, amb la professora Barbara Marchisio. Debutà a la Scala de Milà el 1916 i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Torí amb Rigoletto, de Verdi, moment en què decidí decantar-se per la corda de soprano lleugera. L’èxit assolit a Torí li valgué la protecció d'Arturo Toscanini, que la contractà diverses temporades a la Scala i a partir d’aleshores es convertí en una de les sopranos més rellevants de la seva generació, amb actuacions arreu d’Europa, dels EUA —debutà al Metropolitan de Nova York a la temporada 1924-25— i d’Austràlia, totes amb gran èxit. El 1931 cantà al Gran Teatre del Liceu i hi tornà la temporada 1941-42. Destacà en les òperes La sonnambula, de Bellini, Lucia di Lammermoor i Elisir d’Amore, de Donizzeti, i Madama Butterfly, de Puccini.
A partir de la seva retirada, l’any 1945, inicià una destacada carrera com a actriu teatral i com a professora de cant.