És més freqüent en el primer embaràs, en persones majors de 35 anys, en les portadores de bessons amb mola hidatiforme, en malaltes de ronyó amb alteracions vasculars així com en hipertenses. El tractament és a base de sulfat de magnesi, i benzodiazepines per a prevenir les convulsions. Sempre que el fetus sigui viable es provoca i resol el part, tan ràpidament com sigui possible. L’etiologia del fenomen no és del tot aclarida per bé que les hipòtesis la lliguen a efectes d’isquèmia uterina i al sistema renina-angiotensina. Per a la profilaxi hom recomana de fer anàlisis d’orina periòdiques per a detectar la proteïnúria i una vigilància del pes i de la tensió, juntament amb una dieta normohídrica, hiposòdica i hiperproteica.
f
Patologia humana