tòxic

m

adj

Patologia humana

Dit de l’element o compost químic que, en quantitats relativament petites, pot provocar la mort o la malaltia dels òrgans a causa de les lesions estructurals o funcionals degudes a l’efecte químic.

Segons les propietats físicoquímiques, els tòxics poden ésser classificats en corrosius (àcids, àlcalis, àcid oxàlic, permanganat, etc), gasos (irritants, asfixiants, de guerra, etc), metzines metàl·liques (arsènic, plom, mercuri, etc), composts orgànics (hidrocarburs, alcohols, cetones, èsters, etc) i altres tòxics (analgèsics, antipirètics, alcaloides, metzines de serp, de bolet, DDT, etc). L’acció de totes aquestes substàncies depèn, evidentment, de la dosi, de la via d’entrada, dels mecanismes de defensa antitòxica de l’organisme (neutralització, oxidació, reducció, etc), de les vies d’eliminació i del mecanisme d’acció pròpiament dita del tòxic.