Hom parla de tractament medicamentós quan s’utilitzen les vitamines del grup B, els extrets hepàtics i els psicofàrmacs, especialment neurolèptics; de tractament aversiu, basat en la creació d’un condicionament reflex de fàstic davant les begudes alcohòliques, quan hom recorre a l’associació d’un medicament (disulfiram) a l’alcohol, amb la qual cosa es produeixen reaccions molt desagradables (vòmits, sufocaments, gran cansament, cefalàlgies, etc); i de psicoteràpia, quan hom tracta de resoldre els conflictes psíquics profunds i les condicions d’ordre familiar, de treball, etc, que han motivat l’alcoholisme del pacient. A part la psicoteràpia individual i les tècniques de suggestió, el procediment més emprat és la psicoteràpia de grup, la qual pot tenir lloc internant el malalt en centres especialitzats de tipus psiquiàtric o bé en institucions dedicades a la rehabilitació dels alcohòlics.
m