Té oficialment el punt d’arrencada en la cimera de la Unió Africana del juny del 2015, en la qual els caps d’estat i de govern dels estats membres acordaren la creació d’una zona de lliure comerç de béns i serveis panafricana. Hi participaren també la UNCTAD i organitzacions supraestatals africanes. Fou signat el 21 de març de 2018 a Kigali (Ruanda) per 44 estats dels 55 de tot el continent, i en el moment de l’entrada en vigor (30 de maig de 2019) l’havien ratificat 23 estats. Nigèria, primera economia africana, no s’hi incorporà fins el 7 de juliol de 2019. En restaren fora Eritrea, a causa del conflicte que aquest estat manté amb Etiòpia, i Benín. El tractat, el més comprensiu des de la creació de l’Organització Mundial de Comerç, creava un mercat potencial d’1,3 mil milions de persones i preveia la desaparició progressiva de la taxació transfronterera amb l’objectiu d’impulsar el comerç interregional. L’AfCFTA se superposa a altres organitzacions regionals, com l’ECOWAS o la SADC, amb les quals coexisteix, cobrint els intercanvis de béns i serveis amb estats africans tercers, punt de partida de la Comunitat Econòmica Africana, que ha estat subsumida, de fet, en l’AfCFTA. Entre les dificultats principals per a la plena integració en un mercat únic, objectiu de l’AfCFTA, hi ha les diferències econòmiques entre els estats membres, els conflictes armats, la inestabilitat política i les infraestructures de transport i comunicacions, en moltes zones insuficients.