Felip i Joana serien jurats reis per les Corts, i Ferran, governador a perpetuïtat. La mort d’Isabel la Catòlica (1504) i la subsegüent regència de Ferran havien ajudat a les intrigues de la noblesa castellana (afavorida per Felip I i Maximilià d’Àustria) amb la formació d’un bàndol partidari dels Habsburg, el qual volia desplaçar Ferran. Per fer-hi cara, pactà amb Lluís XII de França (tractat de Blois, 1505) i es casà amb Germana de Foix. Fou per contrarestar els efectes d’aquesta aliança amb França que Felip inicià un apropament al regent de Castella, que portà al tractat de Salamanca.