Sia en la modalitat de traducció literal (que intenta la transposició exacta de les idees expressades per cada mot de l’original, sense tenir en compte aspectes estilístics de totes dues llengües), sia en la modalitat de traducció literària (que pren en consideració aquestes peculiaritats estilístiques), sia en la modalitat, més moderna, de la traducció automàtica (mitjançant ordinadors), en curs d’assaig i amb resultats no prou satisfactoris encara. Totes aquestes modalitats han anat plantejant una sèrie de problemes de teoria lingüística de la traducció que posen d’actualitat problemes lingüístics bàsics i no pas nous, com el dels universals lingüístics, el de la correspondència entre les llengües i el de les diverses teories sobre semàntica. Darrerament, ha aparegut un concepte lligat a la traducció, la localització, que se centra a transformar un producte o contingut de tal manera que els usuaris locals el percebin com si hagués estat desenvolupat o creat per membres del seu mateix entorn. Aquest procés té en compte tot tipus d’aspectes culturals: unitats per a les mesures i pesos, criteris de classificació alfabètica, normatives fiscals i emplaçaments geogràfics, entre d’altres.
f
Lingüística i sociolingüística