El procés de traducció d’adreces es duu a terme en encaminadors IP, i és necessari quan les adreces IP d’una xarxa són només d’ús intern (privades) i no són vàlides fora d’aquesta, on es fa necessari l’ús d’adreces IP públiques. Existeixen dos tipus de traductors: el bàsic i el NAPT (traductor d’adreça de xarxa i port). El primer manté una relació d’una a una entre les adreces privades i les corresponents adreces públiques. Per contra, NAPT relaciona una mateixa adreça pública amb un conjunt d’adreces privades i diferencia entre elles gràcies a la utilització de ports.
m
Electrònica i informàtica