L’antic terme, molt muntanyós, al límit amb la Llitera, s’estenia en gran part a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, des de prop de la seva confluència amb el riu Guard. Gran part de les terres de l’antic terme han estat afectades per la construcció del pantà de Canelles (la resclosa és a l’indret de l’antiga caseria i quadra de Canelles) i pel pantà de Santa Anna (la resclosa és dins el terme de Castellonroi, a la Llitera), el qual ha inundat l’antiga capital del municipi. Aquest fet ha motivat la gairebé despoblació de l’antic terme (només resta habitat el poble d’ Alberola i han restat abandonats els nuclis de Boix i de Blancafort, a més del de Tragó).
El poble de Tragó, avui negat per les aigües, tenia 496 h el 1960, era a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Canelles. L’església parroquial era dedicada a l’Assumpció.
El lloc, d’origen islàmic (hi ha restes de l’antic castell de Tragó), fou conquerit per Guerau Ponç de Cabrera el 1094. Fou de la jurisdicció de l’antic monestir de Vallverd (antic priorat de Tragó) i després del monestir de Poblet. L’antic terme comprèn encara l’antiga quadra de Salaverd.