Graduat el 1976 en estudis de marina civil, del 1976 al 1987 fou oficial en vaixells de la marina mercant romanesa (NAVROM), director d’una delegació a Anvers (1987-89) i cap d’inspeccions de marina civil (1989-90). Després de l’enderrocament del comunisme (1990) i afiliat al Partit Democràtic, fou ministre de Transports (1991-92), i del 1992 al 2000, diputat al Parlament. Del 1996 al 2000 tornà a ser ministre de Transports.
Posteriorment, del 2000 al 2004, fou alcalde de Bucarest, i del 2001 al 2004, president del Partit Democràtic. El desembre del 2004 fou elegit president de Romania en substitució de Ion Iliescu, i el maig del 2007 fou reelegit en el càrrec arran de l’intent de la majoria al Parlament de forçar la seva dimissió adduint l’extralimitació de les seves funcions, iniciativa a la qual respongué amb la convocatòria d’un referèndum sobre la seva continuïtat, que guanyà.
El desembre del 2009 fou confirmat en el càrrec per un estret marge en la segona volta d’unes eleccions que l’opositor, el socialista Mircea Geoană, impugnà al·legant frau. El Tribunal Constitucional, finalment, dictaminà que la victòria corresponia a Bašescu. Les dràstiques mesures d’austeritat imposades per la Unió Europea des del 2008 provocaren una gran inestabilitat en el govern i afectaren també la popularitat de Basešcu, el qual, el juliol del 2012, fou desafiat pel nou primer ministre Victor Ponta (elegit al maig), que aconseguí convocar un referèndum sobre la seva continuïtat en el càrrec. No obstant la gran majoria favorable a la dimissió (87,5%), la participació insuficient (46,1%) n’invalidà el resultat. El novembre del 2014, finalitzat el segon i últim mandat, el succeí en el càrrec Klaus Iohannis.