Si el projectil es mogués en el buit, la combinació de la força adquirida en el canó i de la força de la gravetat faria que la trajectòria fos una paràbola. En moure's en l’atmosfera, però, apareixen altres forces, com ara la resistència a l’avanç, la resultant de les interaccions de l’aire i del projectil, amb el seu moviment de rotació sobre el seu eix longitudinal, i les degudes a altres factors, especialment el vent. En artilleria, on té un interès especial l’estudi de la trajectòria, els elements característics són, ultra la peça i l’objectiu, el pla de tir (que és el pla que conté la trajectòria i, per tant, la peça i l’objectiu), la línia de tir (que és la prolongació de l’eix de l’ànima de la peça apuntada), la línia de situació (que és la recta que uneix la boca de foc de la peça i l’objectiu), l' horitzontal de la peça (que és la línia horitzontal continguda en el pla de tir que passa per la boca de foc), l' altura màxima (que és l’altura, mesurada sobre l’horitzontal de la peça, del punt més alt de la trajectòria) i l' angle de tir (que és l’angle format per la línia de tir i l’horitzontal de la peça). Hom anomena tensió de la trajectòria l’aproximació d’aquesta línia a una recta, de manera que hom diu que el tir és més tens com més baixa és l’altura màxima. La tensió augmenta en augmentar la velocitat inicial del projectil. L’abast del projectil augmenta en augmentar l’angle de tir, fins que, en arribar a 45°, comença a disminuir. En funció de l’angle de tir i de la tensió de la trajectòria, un objectiu pot ésser abastat des d’una mateixa peça per dues trajectòries diferents.
f
Militar
Elements característics de la trajectòria en artilleria
© Fototeca.cat