Els primers tramvies, que eren de tracció animal, foren posats en servei a Nova York el 1842. Entre l’establiment dels tramvies de tracció animal i el dels de tracció elèctrica, foren instal·lats, en diverses ciutats, tramvies de tracció de vapor. A causa de l’augment constant del trànsit a les ciutats, els tramvies va ser substituïts, gairebé arreu, pels troleibusos, primerament, i pels autobusos, després, més fàcils de maniobrar i, teòricament, més ràpids.
Als Països Catalans el primer tramvia (primer també de l’Estat espanyol), de tracció animal, fou el de Carcaixent a Gandia, projectat el 1861 i inaugurat el 1864 per la Societat Anònima Tramway de Carcaixent a Gandia. Poc després foren inaugurats el de Gandia a Dénia (1864) i el de Mollet a Caldes de Montbui (1864). A les ciutats el primer fou el de Barcelona a Gràcia (1872). Aquest sistema fou reconvertit en elèctric per primer cop a València (1900), per la Companyia General dels Tramvies Elèctrics de València; el mateix any foren reconvertits els de Barcelona (1900) i poc després els de Palma i altres indrets. El 29 d’octubre de 1901 fou inaugurat el Tramvia Blau del Tibidabo (Barcelona), que, després de la supressió de la xarxa tradicional de tramvies de la ciutat (1971), continuà funcionant com a transport històric i turístic fins el gener del 2018, quan se’n suspengué el servei per a renovar-ne la infraestructura.
Els anys 1920 i 1930 foren establertes línies a diverses poblacions, per a unir-les amb pobles pròxims, com el tramvia de Mataró a Argentona, el de Badalona a Montgat, etc., alhora que creixien les xarxes urbanes de Barcelona i València. Fins l’any 1955 era possible de viatjar amb tramvia elèctric des de Pedralbes (Barcelona) fins a Tiana (Maresme) sense interrupció, fent servir línies que connectaven entre elles. Des d’aquest any s’inicià la decadència d’aquest mitjà de transport, abolit progressivament a les grans ciutats (a Barcelona el 1971 es retirà la darrera línia de tramvies de la xarxa urbana; a València el 1970). Es mantingueren alguns a poblacions petites (com el de Sóller al Port de Sóller).
Tramvia de Barcelona, al seu pas per l’avinguda de la Diagonal pel Poble Nou
© Lluís Prats
L’any 1994 s’inaugurà a València el primer tram de la línia de tramvia, essent la primera ciutat que recuperà aquest tipus de transport a l’Estat espanyol. El 2003 ho feu Alacant (entre l’estació de la Porta del Mar d’Alacant i el Campello, que el 2007 s’amplià per l’àrea metropolitana entre La Isleta i Mercado), i el 2004 l’àrea metropolitana de Barcelona recuperà el tramvia com a sistema de transport urbà amb la posada en marxa de dues línies amb diferents rutes: el Trambesòs (Barcelona-Sant Adrià del Besòs, més tard fins Badalona) i el Trambaix (Barcelona-Sant Joan Despí, i posteriorment fins a Sant Feliu de Llobregat).
La recuperació del tramvia s’emmarca en la revaloració d’aquest sistema de transport a partir de les darreres dècades del segle XX, especialment a les ciutats europees, gràcies a la modernització dels vehicles, la implantació de plataformes reservades, la integració amb altres mitjans de transport públic i el desenvolupament de sistemes d’alimentació elèctrica que permeten prescindir de la catenària aèria en determinats trams.
A Barcelona, el 10 de novembre de 2024 entrà en servei la prolongació del Trambesòs entre les Glòries i Verdaguer, primera fase de la connexió de les dues xarxes tramviàries per l’avinguda Diagonal. El març del 2026 l’Ajuntament aprovà definitivament els projectes de la segona fase, entre Verdaguer i la plaça de Francesc Macià, la construcció de la qual restava pendent de finançament.
A Catalunya, un altre dels principals projectes de recuperació del tramvia és el del Camp de Tarragona, destinat a connectar diversos municipis d’aquesta àrea metropolitana. El setembre del 2025 s’iniciaren les obres de la primera fase, entre Cambrils, Salou i Vila-seca, i el juliol del 2026 es col·locà la primera pedra del centre operatiu de Vila-seca, instal·lació destinada al manteniment dels vehicles i a la gestió del servei.