tramvia

tram, tranvía (es), tramway, tram, (en)
m
Transports

tramvia El Tramvia Blau del Tibidabo, a Barcelona

© Fototeca.cat

Ferrocarril, generalment de tracció elèctrica, instal·lat en una via pública per on poden circular al mateix temps tota mena de vehicles o en un sector exclusiu del vial, que circula per uns carrils, de perfil especial, encaixats en el paviment i que rep el corrent elèctric generalment, mitjançant el tròlei o pantògraf, d’una catenària.

Els primers tramvies, que eren de tracció animal, foren posats en servei a Nova York el 1842. Entre l’establiment dels tramvies de tracció animal i el dels de tracció elèctrica, foren instal·lats, en diverses ciutats, tramvies de tracció de vapor. A causa de l’augment constant del trànsit a les ciutats, els tramvies va ser substituïts, gairebé arreu, pels troleibusos, primerament, i pels autobusos, després, més fàcils de maniobrar i, teòricament, més ràpids.

Als Països Catalans el primer tramvia (primer també de l’Estat espanyol), de tracció animal, fou el de Carcaixent a Gandia, projectat el 1861 i inaugurat el 1864 per la Societat Anònima Tramway de Carcaixent a Gandia. Poc després foren inaugurats el de Gandia a Dénia (1864) i el de Mollet a Caldes de Montbui (1864). A les ciutats el primer fou el de Barcelona a Gràcia (1872). Aquest sistema fou reconvertit en elèctric per primer cop a València (1900), per la Companyia General dels Tramvies Elèctrics de València; el mateix any foren reconvertits els de Barcelona (1900) i poc després els de Palma i altres indrets. El 1902 fou creat el Tramvia Blau del Tibidabo (Barcelona), que encara subsisteix. Els anys 1920 i 1930 foren establertes línies a diverses poblacions, per a unir-les amb pobles pròxims, com el tramvia de Mataró a Argentona, el de Badalona a Montgat, etc., alhora que creixien les xarxes urbanes de Barcelona i València. Fins l’any 1955 era possible de viatjar amb tramvia elèctric des de Pedralbes (Barcelona) fins a Tiana (Maresme) sense interrupció, fent servir línies que connectaven entre elles. Des d’aquest any s’inicià la decadència d’aquest mitjà de transport, abolit progressivament a les grans ciutats (a Barcelona el 1971 es retirà la darrera línia de tramvies de la xarxa urbana; a València el 1970). Es mantingueren alguns a poblacions petites (com el de Sóller al Port de Sóller).

Tramvia de Barcelona, al seu pas per l’avinguda de la Diagonal pel Poble Nou

© Lluís Prats

L’any 1994 s’inaugurà a València el primer tram de la línia de tramvia, essent la primera ciutat que recuperà aquest tipus de transport a l’Estat espanyol. El 2003 ho féu Alacant (entre l’estació de la Porta del Mar d’Alacant i el Campello, que el 2007 s’amplià per l’àrea metropolitana entre La Isleta i Mercado), i el 2004 l’àrea metropolitana de Barcelona recuperà el tramvia com a sistema de transport urbà amb la posada en marxa de dues línies amb diferents rutes: el Trambesòs (Barcelona-Sant Adrià del Besòs, més tard fins Badalona) i el Trambaix (Barcelona-Sant Joan Despí, i posteriorment fins a Sant Feliu de Llobregat).

Segons l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner de Catalunya 2008, realitzada per l’ATM i la Generalitat de Catalunya, el tramvia és el mitjà de transport més ben valorat pels usuaris. Així, a més de l’experiència reeixida de la conurbació barcelonina, l’administració catalana té redactats els projectes de sis nous trams tramviaris arreu de Catalunya, quatre dels quals tenen prevista una execució a mitjà termini (el del Camp de Tarragona, de 28 km; l’Igualada-Martorell, de 35 km; el Lleida-Balaguer, de 25 km, i, el més avançat de tots, el Manresa-Súria-Sallent, de 25 km), i els altres dos (el de Girona i el Lleida-Manresa) a molt més llarg termini.