Té una superfície de prop de 4 000 km2 i una població de 700 000 h, prop del 60% dels quals són eslaus (sobretot russos i, en menor mesura, ucraïnesos) i el 40% moldaus. La capital és Tiraspol. Antiga província ucraïnesa, és una de les dues parts que constituí la República Socialista Soviètica de Moldàvia, creada per Stalin, que des de la frontera fins al Dnièster és majoritàriament poblada per parlants de romanès (moldau) i històricament vinculada a Romania, de la qual formà part en 1918-40. Dos anys abans de la independència de Moldàvia (1991), el moldau fou declarat llengua oficial per les autoritats de la república. Aquest fet i la possibilitat d’annexió de Moldàvia a Romania després de la imminent dissolució de la Unió Soviètica provocaren una rebel·lió, després de la qual fou proclamada la independència del territori el 1990. L’intent de sufocar la rebel·lió de les autoritats moldaves provocà un conflicte armat que durà fins al juliol del 1992, en què hom signà un armistici. Mentrestant, Rússia desplegà tropes a la regió, que justificà amb l’objectiu de pacificar el territori, però que, de fet, contribuïren decisivament a bloquejar la situació. Des d’aleshores, el Transdnièster ha esdevingut un territori independent de fet, no reconegut per cap estat, però protegit militarment per Rússia, en el qual l’autoproclamat president Igor Smirnov governa d’una manera que recorda ostensiblement l’estil soviètic. L’existència d’importants arsenals d’aquella època i la forta concentració industrial (és, de fet, la zona amb més potencial econòmic de Moldàvia) contribueixen a complicar encara més la situació, en gran part causant que el Transdnièster hagi esdevingut una de les zones més corruptes i amb una presència més gran del mercat negre, el contraban i el narcotràfic de tota la CEI. El 2004 la tensió s’agreujà quan el govern obligà a tancar les escoles que ensenyaven en moldau i, com a resposta, el govern moldau decretà un bloqueig del territori. Les negociacions entre Rússia, Ucraïna, Moldàvia i l’OSCE per a consensuar un estatut que satisfaci totes les parts han fracassat reiteradament, si bé al juny del 2005 els governs moldau i ucraïnès acordaren un pla per a dotar el territori d’una àmplia autonomia i instaren el govern rus a retirar-ne les tropes.