Dispositiu electrònic, anomenat també transistor òptic, desenvolupat als Bell Laboratories el 1978, que consisteix en una làmina de cristall semiconductor travessada per dos raigs de llum, un de fort i un de feble, de manera que aquest darrer actua com a excitador o regulador del raig principal; les propietats d’aquest dispositiu depenen del gruix del cristall i de la situació i característiques dels raigs lluminosos.
És l’equivalent òptic del transistor electrònic i permet de fer circuits en què aquest pot actuar com a amplificador o com a element biestable, amb una rapidesa més elevada que els transistors clàssics.