Es basa en l’assumpció que els conflictes no han de ser elements negatius per definició, sinó que és possible veure'ls com a oportunitats. En aquest sentit, es tracta d’un concepte que ha evolucionat d’aquell conegut com a resolució de conflictes, i difós els anys setanta, que partia de la idea, avui força discutida, que els conflictes tenien un principi i un final. També representa una evolució respecte de la gestió de conflictes, pròpia de la dècada dels vuitanta, i que ja es basava en el fet que els conflictes no eren estàtics, sinó dinàmics, i en la necessitat de gestionar-los per vies no violentes.
f
Militar