transició

transició democràtica
f
Política

Procés polític consistent en el canvi pacífic d’un règim autoritari a un de democràtic.

 Les transicions de règims polítics dictatorials (generalment imposats i sostinguts per l’estament militar) a sistemes de democràcia parlamentària apareixen en contextos i condicions molt diversos. Des de la segona meitat del segle XX, dins del bloc occidental les transicions democràtiques foren freqüents des de la fase final de la guerra freda, quan primer el desgel i posteriorment l’afebliment i la desaparició de l’URSS afavoriren la caiguda de governs autoritaris de dreta anticomunista tolerats i sostinguts pels Estats Units. A Europa, tingueren lloc transicions democràtiques a Grècia (1974), Portugal (1975) i Espanya (1977), i a l’Amèrica del Sud hom pot esmentar els casos del Brasil (1984), l’Argentina (1984) i Xile (1989). Al bloc soviètic, des del 1989 es produí l’esfondrament dels règims comunistes als estats europeus de l’Europa central (Polònia, Txecoslovàquia, Hongria), i als territoris de l’antiga URSS, l’adopció d’institucions democràtiques estigué vinculada al sorgiment, a partir del 1991, d’estats independents.

Les transicions democràtiques comporten alhora, en un grau variable, pactes i confrontacions entre els representants i adeptes de l’antic ordre i dels poders fàctics, d’una banda, i els sectors favorables a la democratització, de l’altra. Rarament insurreccionals, són gairebé sempre resultat de moviments de masses. Tot i que gairebé mai no hi són absents les derivacions violentes, generalment a càrrec d’elements als extrems de l’espectre polític, els  canvis més substancials es produeixen, a grans trets, pacíficament i seguint vies institucionals. Les transicions democràtiques han de fer front a importants desafiaments: principalment, la conversió de les institucions i la mentalitat als mecanismes i els hàbits democràtics (separació de poders, llibertat d’expressió, responsabilització ciutadana, etc.), les resistències al canvi de les elits, i les reparacions i la rehabilitació de persones i col·lectius víctimes de la repressió, així com la recerca, la denúncia i el judici dels seus responsables.