A diferència de la transcripció, no vol reproduir pròpiament els trets fonètics, sinó que intenta reproduir l’original, lletra per lletra, de manera que, a partir del text transliterat, si hom coneix els dos alfabets, pot reconstruir la grafia del text original. Hi ha diversos sistemes de transliteració. L'Organització Internacional per a la Normalització (ISO) n'ha establerts alguns per a la transliteració a caràcters llatins d’alfabets no llatins (grec, ciríl·lic, àrab, hebreu, etc), generalment seguits en treballs científics. Per a l’alfabet ciríl·lic, l’Institut de Ciències Lingüístiques de l’URSS fixà (1958) un sistema molt semblant al de l’ISO.
f
Lingüística i sociolingüística