Hom pot distingir dos grans grups d’òrgans de transmissió, segons que la peça o element motor i el mogut estiguin relativament separats i, eventualment, hom pugui fer-ne variar la distància o la posició relativa de l’un respecte a l’altre, com és el cas de les transmissions constituïdes per politges i corretges o cables sense fi, per rodes dentades i cadenes sense fi, per arbres flexibles, etc, o bé que la distància entre l’element motor i el mogut sigui relativament petita i invariable, com és el cas dels acoblaments, dels engranatges, de les articulacions, etc. Les transmissions poden ésser de velocitat constant o de velocitat variable; en les primeres la velocitat d’entrada i la de sortida roman constant, encara que la de sortida pugui ésser igual, superior o inferior que la d’entrada, i en les segones la velocitat de sortida pot ésser modificada dins de certs marges, per salts o bé de manera contínua. Algunes transmissions, com el sistema biela-manovella, el cigonyal i la lleva permeten, ultra transmetre el moviment, de transformar-lo de circular a rectilini alternatiu o viceversa.
f
Tecnologia