Tot sistema de transmissió ha de posseir una potència suficient i un grau de qualitat raonable. En tot procés de transmissió hi ha pèrdues de potència a través del medi, fenomen que rep el nom d'atenuació. Segons quina sigui la natura de la informació hom parla de transmissió de veu (telefònica), de text (telegràfica), de dades, d’imatge en moviment (televisiva), d’imatge fixa (telecòpia), etc. Segons la forma del senyal a transmetre hom distingeix entre transmissió analògica i transmissió digital. Els senyals de natura analògica són transmesos mitjançant la tècnica de multiplexatge per divisió de freqüència (multiplexatge). Els senyals de natura digital són transmesos per multiplexatge per divisió del temps. A causa de la millor qualitat que hom pot obtenir en la transmissió digital respecte a l’analògica, és emprada no solament per missatges digitals, com els que generen els ordinadors (teleinformàtica), sinó també per senyals analògics que són traduïts a digitals (conversió analogicodigital). Els factors de la millora de qualitat consisteixen en el fet de poder emprar circuits regeneradors abans que el soroll no hagi degradat excessivament el senyal a fi de detectar i corregir errors. Un altre avantatge de la transmissió digital és la facilitat de construir circuits de commutació. Per ambdós motius la telefonia pot esdevenir digital i compartir els mateixos sistemes que la transmissió de dades.
f
Un avantatge de la transmissió digital: en la recepció d’un senyal analògic atenuat i lleugerament pertorbat, hi ha una pèrdua irreversible d’informació, però no pas en la d’un senyal binari en les mateixes condicions, en què només convé distingir la presència de grans valls (‘0’) de la de grans muntanyes
© Fototeca.cat