El component d’amplitud s’utilitza per a controlar el valor de la tensió d’alimentació de l’amplificador (normalment commutat), de manera que el consum energètic d’aquest, directament relacionat amb el valor de l’alimentació, s’adequa a les necessitats instantànies del senyal a amplificar: tensions altes per a instants en què l’amplitud dels senyal també ho és, i baixes en cas contrari. El component de fase és l’entrada directa a l’amplificador, i és el mateix amplificador el que construeix el senyal modulat a la seva sortida. Els amplificadors EER i ET, en què les informacions d’amplitud i de fase s’han d’extreure prèviament d’un senyal analògic, es consideren ocasionalment casos particulars de PT, mentre que en altres contexts només es considera PT una estructura si originalment ja s’han generat per separat les informacions d’amplitud i fase (transmissors digitals). Si bé la idea és antiga, i ja s’havia explotat en les primeres emissores d’AM comercial amb amplificadors de vàlvules, les recents necessitats energètiques dels terminals de comunicacions mòbils han refet la importància de les estructures PT.
m