Es produeix en sistemes de modulacions digitals on una part del canal és molt sorollosa, la qual cosa obliga a utilitzar esquemes de modulació robusts davant de sorolls, amb l’inconvenient de tenir una baixa eficiència espectral (bit per segon per hertz); l’altra part és menys sorollosa, cosa que permet augmentar la velocitat de transmissió. Un exemple de transmodulació es dóna en les capçaleres entre la televisió digital per satèl·lit (DVB-S) i la televisió digital per cable (DVB-C). El DVB-S empra una modulació en QPSK, mentre que el DVB-C utilitza una modulació QAM de 64 nivells, la qual permet velocitats quatre vegades més ràpides en els cables que en els satèl·lits.
f