Concepte, elaborat per la teologia eucarística contemporània (Schillebeeckx) en l’àmbit d’una explicació personalista de la presència de Crist, que cerca d’expressar el fet que el pa i el vi eucarístics passin a ésser signe del cos i de la sang del Senyor que ‘‘surt a l’encontre’’ del creient.
Els teòlegs catòlics destaquen, en aquest respecte, el valor objectiu del signe, i en distingeixen els comunicatius dels simplement informatius.