traquita

f
Mineralogia i petrografia

Roca volcànica afanítica, quasi sempre porfírica i amb textura traquítica, composta per feldespats alcalins i un o més minerals màfics, principalment biotita i augita, que són els més freqüents.

És l’equivalent efusiu de la sienita. Als Països Catalans hom pot trobar traquita als Pirineus. Els turos traquítics són emprats com a ciment hidràulic.