Comprèn els districtes de Vila Real i Bragança i una part dels veïns, i ocupa uns 12.000 km2. Morfològicament forma part del massís Galaic, bombat durant el plegament huronià. És un peneplà on dominen els materials eruptius, de 900-1.000 m d’alt., amb bombaments poc destacats, com les serres de Marão (1.414 m d’alt.), d’orientació NNE-SSW, darrere la qual els portuguesos del litoral situaven la regió dura de Trás-os-Montes. L’extrem E, bé que semblant (peneplà de 850-600 m d’alt.), s’integra més aviat dins la Meseta hispànica, amb materials paleozoics de plegament caledonià o hercinià i de relleus més baixos (serres de Nogueira, 1.318 m, i de Bornes, 1.200).
El Douro s’hi encaixa profundament i forma la frontera espanyola (Arribes del Duero) i s’endinsa a Portugal (Alt Douro), on davalla, enfondint el massís granític, de 350 a 50 m d’altitud. Per la dreta rep afluents com el Sabor, el Tua i el Tâmega, i per l’esquerra el Távora. El clima és atlàntic atenuat, amb una certa tendència continental i mediterrània a les conques més o menys tancades.
La vegetació natural és en gran part la roureda atlàntica de roure reboll, la qual a les terres de caràcter més mediterrani cedeix el lloc a les carrasques i a les suredes. Aquesta suavitat explica que hom conreï a l’Alt Douro blat, ametllers, oliveres i vinya, bé que el País do Vinho resta limitat per la presència de llicorelles i és substituït per patates o sègol damunt el granit de Trás-os-Montes. La ramaderia d’ovins perd importància, com també les antigues mines d’estany i d’or. Hom extreu tungstè i granit, però la veritable riquesa és l’explotació hidroelèctrica de la meitat N del tram internacional del Douro, sense que hagi generat, però, indústries.
La població ha fet el paper de reserva de mà d’obra, i se situa preferentment a la vall del Douro, seguida pel ferrocarril i la carretera de Madrid a Porto. Les principals poblacions són Vila Real, Chaves i Bragança, la capital històrica.