Reimplantat l’ou a l’úter de la femella de la cèl·lula-ou original, comença el seguit de divisions cel·lulars vers el desenvolupament de l’embrió. Tot i que experimentalment s’ha aconseguit amb una certa facilitat en amfibis, i més moderament amb mamífers (ratolins), la transplantació nuclear presenta restriccions molt importants, com és ara el fet que els nuclis donadors han d’ésser provinents de cèl·lules embrionals en estadis molt precoços de desenvolupament (blastòmers). Els transplantaments de nuclis d’individus adults no donen lloc a individus normals o bé aquests no sobreviuen fins a l’edat adulta, ja que provenen de cèl·lules especialitzades i que no presenten la totipotència de les indiferenciades (diferenciació).
Ha esdevingut una tècnica relativament rutinària en molts laboratoris, i s’ha aconseguit realitzar en cèl·lules de diversos mamífers, incloses cè»ules humanes. Ha esdevingut la base de la clonació reproductiva en diversos mamífers d’interès científic o comercial, com ratolins, cabres i vaques, entre d’altres. En condicions de laboratori s’ha aconseguit diferenciar cèl·lules humanes sotmeses a trasplantació nuclear en diversos tipus cel·lulars adults, els quals poden ser utilitzats en procediments de medicina regenerativa.