Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix. Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres. Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals. Les manifestacions clíniques més comunes són, en l’àmbit psicopatològic, l’excessiva preocupació per la imatge i el pes, mentre que en el físic destaca el quadre de malnutrició, amb les seves potencials complicacions. El diagnòstic es basa en l’entrevista clínica, que es complementa amb les exploracions física, psicopatològica i conductual i altres exploracions complementàries per tal de valorar l’existència d’alteracions somàtiques, emocionals i cognitives.
m
Alimentació