Als símptomes principals se solen associar també problemes d’aprenentatge, alteracions en el comportament, depressió i ansietat. Sol manifestar-se abans dels 7 anys i afecta entre un 2% i un 5% d’infants en edat escolar, principalment del sexe masculí. Els símptomes es mantenen en l’edat adulta en un 75% dels casos. Les causes i les condicions associades a la seva aparició, com també la situació en l’espectre de la normalitat, són objecte de debat. Diagnosticat d'una manera sistemàtica des del 1902, no fou fins el 1987 que adoptà la denominació actual. La causa més probable del trastorn s’atribueix a una hipoactivitat del sistema dopaminèrgic d’origen genètic. Per aquest motiu el tractament es basa en l’administració de fàrmacs que n’activin el funcionament. Altres estudis apunten a una alteració i a un retard en la maduració de determinades estructures del cervell (nucli accumbens, el nucli caudat, el putamen, l’hipocamp, el globus pàl·lid, el tàlem i l’amígdala).
m
Psicologia