Van proveïts d’una o dues ventoses adherents, situades sobre una cutícula no quitinosa recolzada directament sobre una capa muscular. Les ventoses poden tenir fins i tot ganxos o glàndules que elaboren substàncies adhesives. Sobre la cutícula hi ha implantats ganxos, pèls i espícules. L’aparell digestiu s’ha reduït, a causa del parasitisme, respecte al dels turbel·laris, i consta d’una boca anterior, en posició ventral o terminal i envoltada generalment per una ventosa, seguida d’una petita faringe, un curt esòfag i un intestí bifurcat en dues branques que s’estenen cap enrere, es ramifiquen abundantment i acaben en un fons cec. La respiració pot ésser aeròbia o anaeròbia, i en el primer cas la difusió dels gasos és cutània. En alguns existeix un aparell circulatori rudimentari, constituït per quatre tubs longitudinals que acompanyen les branques intestinals. Entre el tub digestiu i la paret del cos hi ha un parènquima, constituït per un plasmodi reticular en el qual hi ha un líquid amb nombrosos limfòcits. L’aparell excretor és format per dos protonefridis amb cèl·lules flamígeres que desemboquen a l’extrem anterior o al posterior. L’aparell nerviós consta fonamentalment de dos ganglis cerebrals anteriors i dorsals, d’on surten nervis. Els òrgans dels sentits es redueixen a cèl·lules tàctils i a ocels. Generalment són hermafrodites, amb l’aparell masculí i femení que desemboca en un porus genital. L’aparell masculí té òrgans copuladors. La fecundació és interna i creuada. Tant l’aparell reproductor masculí com el femení són molt desenvolupats i molt complicats. El desenvolupament embrionari passa per diverses fases larvàries. Tots són paràsits interns o externs. Es divideixen en dos ordres: monogenis i digenis.
m
pl
Zoologia