Pel que fa a la velocitat, cal destacar els 435 km/h assolits a Alemanya i els 517 km/h, al Japó. La levitació magnètica es pot aconseguir, d’una banda, mitjançant la denominada suspensió electromagnètica, que utilitza electroimants convencionals situats als extrems d’un parell d’estructures sota el tren
—aquestes estructures envolten cada banda del carril guia i els imants són atrets cap als raïls de ferro i eleven el tren—
. I de l’altra, mitjançant la suspensió electrodinàmica, que se serveix de la força d’oposició que es produeix entre els imants del vehicle i les bandes o bobines elèctriques del carril guia per a elevar el tren. Aquest disseny, a diferència de l’anterior, no necessita un control i ajustament continuat, però els imants superconductors que utilitza són més cars que els normals.