El trencaglaç és caracteritzat per la gran resistència del seu buc, capaç de suportar les grans pressions a les quals és sotmès, especialment de la proa, la roda de la qual té un perfil molt inclinat a la seva part baixa de manera que el vaixell puja, en avançar, sobre la capa de glaç i el seu pes la trenca, i així pot anar trencant el glaç contínuament a mesura que avança. El trencaglaç és subdividit en nombrosos compartiments de poca amplada que constitueixen tancs d’aigua, la qual és transvasada ràpidament dels tancs de proa als de popa i viceversa i dels de babord als d’estribord i viceversa, i d’aquesta manera el moviment ràpid de l’aigua permet al vaixell d’alliberar-se del glaç que l’envolta ajudat per l’hèlix de proa, en el cas que hi resti blocat. Els trencaglaços tenen dues màquines, amb una línia d’arbres independent cadascuna i amb hèlix a popa i a proa. Les hèlixs i el timó dels trencaglaços també són molt resistents. Alguns trencaglaços moderns van proveïts d’hèlixs de pales giratòries. El primer trencaglaç fou construït el 1871 a Hamburg; el 1957 els soviètics construïren el primer trencaglaç atòmic, el Lenin, que pot trencar capes de glaç de fins dos metres de gruix i que pot navegar més de tres anys amb la mateixa càrrega d’urani.
m
Transports