trencament de simetria

m

Física

Fenomen pel qual fluctuacions infinitesimals d’un sistema proper a un punt crític en determinen l’evolució en travessar una transició de fase; típicament, la transició ocorre entre un estat desordenat, o amb certa simetria (per exemple, rotacional), a un sistema més ordenat o amb menys simetria.

Un exemple en matèria condensada és el trencament de simetria que es dóna quan un material ferromagnètic és refredat per sota de la temperatura de Curie, moment en què el material adquireix una magnetització en una direcció espacial particular. Arguments similars s’apliquen en altres casos, com ara en cosmologia, per a explicar l’abundància actual de matèria respecte de l’antimatèria. Pels treballs en aquest darrer camp, Y.Nambu rebé el premi Nobel de física (2008).