trentí

m
Numismàtica i sigil·lografia

Moneda catalana d’or encunyada a Barcelona des del regnat de Felip II (III de Castella) fins a l’inici de la guerra dels Segadors.

Representà l’abandó transitori del patró escut de 22 quirats de llei i la represa del doble ducat de 23,75 quirats. També foren batuts el mig trentí i el terç de trentí, dit onzè. El trentí copià, inicialment, el tipus del doble excel·lent dels Reis Catòlics, i des del 1618 passà a incorporar la data als onzens i des del 1622 als trentins. A partir del 1626 hom hi afegí una marca B, tot contramarcant les monedes anteriors. Des del 1640 hom hi contramarcà un escudet barceloní en cairó. Des del 1618 el valor del trentí s’estabilitzà en la cotització de 33 rals, d’on el nom de trentí i el d’onzè per al seu terç. Després de la guerra dels Segadors, durant la qual només s’emeteren peces de la sèrie del trentí fins el 1641, hom retornà a les emissions d’escuts.