El dret romà el considerà res nullius (‘cosa de ningú’), susceptible d’ocupació (mitjà normal d’obtenir-ne la propietat), llevat del cas que hom el descobrís en predi aliè o en propietat estatal o pública, en el qual cas calia distribuir-lo meitat i meitat entre el propietari i el descobridor. El dret actual conserva bàsicament la mateixa legislació, bé que en cas que l’objecte posseeixi un valor històric, arqueològic, artístic o científic, l’estat es reserva el dret de comprar-lo a just preu i de continuar les excavacions en una propietat privada.
m
Dret civil
Dret romà