A la corona catalanoaragonesa el títol aparegué per primera vegada a Sicília sota Pere el Gran en termes que no precisen si tenia cura del patrimoni reial o de l’erari (1282); el primer que posseí el càrrec fou el jueu Jusef Ravaya. Aquest càrrec fou imitat aviat als estats patrimonials: el 1284 fou nomenat com a tresorer Bernat Escrivà. Les funcions del tresorer reial foren delimitades per les ordinacions de Pere el Cerimoniós del 1344: estava subordinat al mestre racional i havia de fer els pagaments que aquest li ordenava, guardar el tresor reial i ingressar a la tresoreria els productes procedents de les rendes reials. Tenia a les seves ordres diversos lloctinents i sis escrivans que portaven els llibres de comptabilitat. Càrrec únic, aviat hi hagué un tresorer reial per a cada un dels estats de la corona.
f
m
Història